Menuda chapuza hicieron con la Iglesia de Masquefa.

Bien, advierto que con este artículo no voy a ser muy diplomático. No creo que pueda haber piedad con la obra maestra que analizaremos a continuación. Sospecho que muchos ya intuirán por dónde voy. En fin, vayamos a ello.

L'Església Nova de Sant Pere de Masquefa fue diseñada por Enric Sagnier y construida entre 1922 y 1925, en estilo llamado Historicista. Aunque se trata de una iglesia modesta, pues nuestro pueblo siempre ha sido pagès y popular, no hay duda de que es un edificio de valor histórico y uno de los más importantes de Masquefa. Pues bien, no recuerdo ahora mismo las fechas pero en algún momento de hace entre 10 y 15 años, des del Ayuntamiento de Masquefa se decidió "restaurar" el exterior de la Iglesia. Si algún lector me puede recordar la fecha exacta sería de gran ayuda.

El resultado es esta chapuza que tenemos aquí arriba. Se optó por esta especie de rebozado de lo que parece cemento. Así de simple. Hay que restaurar la pared, ¿no? Pues oye, lo cubrimos todo de cemento gris y santas pascuas. Este es el nivel.

Mi pregunta a los tipos y tipas que tomaron esta decisión, es la siguiente: ¿también hacen eso en su casa? Cuando tienen que restaurar alguna pared, por ejemplo la del comedor, ¿también la cubren de cemento gris, y lo dejan así? Porque viendo la imagen, a mí me parece que han dejado la Iglesia que parece una nave industrial.

Si uno tiene dos dedos de frente, puede concluir que esta no es la manera de tratar un edificio histórico. Este rebozado gris propio de polígono industrial rompe por completo la estética y el estilo arquitectónico del edificio. ¿Os imagináis que cubriéramos de cemento una parte de la Sagrada Família? Esto es, vamos a decirlo alto y claro, una mierda como una catedral, y nunca mejor dicho. Una chapuza perpetrada contra el patrimonio de nuestro pasado. 

No sé cómo se pudo aprobar esto en el Ayuntamiento. Prefiero no buscar hemeroteca, porque casi que no quiero ni saberlo. Lo que sí sé es que estas personas no están cualificadas para ocupar un puesto de responsabilidad. Desde luego hay que tomar muy buena nota de ejemplos como este, para asegurarnos de que tales personas no vuelvan a hacer daño.

Quan les coses es fan bé: Festa del Raïm 2013

No m'agradaria que acabéssim l'any sense fer esment d'una cosa que ha estat, des del meu punt de vista, un encert extraordinari -i inesperat per part meva-: La nova Festa del Raïm.

Abans de parlar del tema, voldria fer un petit apunt: no vull donar la imatge que des d'aquest bloc només es fa crítica negativa. Sóc partidari de reconèixer les coses positives, que n'hi ha. Però tampoc m'agradaria que ens enganyéssim: veient com s'han fet algunes coses, si no fots canya passen de tu. És així de trist i així de real.

Fet aquest petit comentari, en primer lloc envio la meva felicitació a l'Ajuntament de Masquefa, a l'Alzinar, i a tots els participants de la Festa del Raïm aquest any. Enhorabona, perquè ha estat collonuda. Quan hi vaig anar em va encantar. La transformació de la Plaça de l'Estació en una vinya ancestral ja és un gran encert, tant a nivell estètic com participatiu. I la fira d'entitats (restaurants, caves, fleques, etc) posaven la cirereta al pastís: els caves, vins, productes, plats, etc. eren en general excel·lents i demostren que Masquefa té un gran nivell gastronòmic. Els carruatges, el concurs de tast de vins, el festival de Blues i l'obra de teatre, encara que no eren nous, també van estar molt i molt bé.

Aquesta nova Festa del Raïm va en la línia que defensa aquest Bloc: rescatar el millor del nostre passat i les nostres tradicions, i retornar la personalitat, l'autoestima i l'atractiu a Masquefa.


Només dir una cosa més, per acabar: cal fer-ne més publicitat, perquè a aquesta nova Festa del Raïm l'hi veig molt i molt futur.

La Beguda Alta: manual pas a pas de com carregar-se un poble

Espero que em disculpeu per haver estat estat absent al Bloc durant uns mesos. En tot cas, aquesta vegada torno amb ganes de repartir molta estopa, perquè el cas que veurem avui s'ho mereix.

La Beguda Alta és un poble amb diversos segles d'història. Fins i tot, diuen que podria remuntar-se a l'època romana, on en teoria era un punt de repòs per als viatgers. Ja en els temps més recents, per qui no estigui al corrent de la situació, va tenir la mala mala sort d'estar repartida entre tres municipis i comarques: Masquefa (Anoia), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) i Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès).  

Aquesta situació de ser un poble marginal per a aquests tres municipis, des del meu punt de vista ha comportat que la Beguda hagi estat tractada com una merda. Volia buscar una altra paraula, però no n'he trobat cap de més adequada. S'han passat pel folre el respecte que mereix aquesta vila. Com sempre, donaré una dada que s'explica per si mateixa: Any 2000, 279 habitants - Any 2011, 879 habitants. Us sembla un creixement racional i mesurat? A mi tampoc. Però és que a més s'ha fet de la pitjor manera.

Les destrosses

Probablement, el municipi que s'emporta la palma a l'hora de pixar-se en la Beguda Alta és Sant Esteve. Contemplem aquesta gran obra que tenim a la imatge de l'esquerra.

Un conjunt d'edificis construïts a sac en un costat del turó i en forma de mig cercle, en un desnivell brutal que fins i tot requereix escales per passar del carrer de sobre al de sota. Els carrers són tan estrets que no hi caben ni dos cotxes. Vegetació, arbres? Ni n'hi ha, ni se n'espera. No contents amb això, encara van tenir temps de construir un parell de blocs gegants a l'entrada del poble. Collonut.

La meva pregunta és: com va tenir els pebrots de fer aquesta merda d'ampliació? Existeix alguna manera de trencar de forma més barroera i abrupta l'estructura d'un poble? A mi aquesta "ampliació" em recorda a Ciutat Meridiana, ni més ni menys.

Però aquell govern de Sant Esteve no en tenia prou, i també es va treure de la màniga la Urbanització Masia Bach, que mereix un article a part. I res, just al costadet de la Beguda Alta comencen a llimar muntanyes, a construir cases (aquest cop unifamiliars) per després fotre una tanca que ho deixi tot ben aïllat. Dos pobles separats per una tanca. A sobre, com que aquesta urbanització ha estat un fracàs en diversos aspectes, una de les muntanyes l'han deixat tallada (la podeu veure des de la carretera) cosa que encara fa més bonica l'entrada a la Beguda Alta. 

Un altre detall que m'agradaria mencionar ja afecta a l'Ajuntament de Masquefa, al que hi havia en aquell moment. Sant Esteve va optar per destrossar tota la façana del poble, però sembla ser que algun il·luminat de Masquefa va decidir atemptar directament contra el que seria la plaça major de la Beguda. Aquí sota hi teniu la imatge: 

Quina meravella, eh? 

Compareu aquesta aberració amb la imatge que hi ha al principi de l'article. És un complex d'edificis d'arquitectura popular collonut, i que ja ens agradaria tenir-los al nucli urbà. La millor manera de carregar-se el conjunt? Construint aquesta puta merda. Felicitats.

Després entraríem també en la gran quantitat de problemes que tenen els habitants de la Beguda: serveis dispersos i depenents de tres comarques i municipis diferents, els qui viuen al sector Sant Llorenç tenen molt lluny el poble, etc. 

El famós referèndum

Sobretot per aquest darrer motiu, els problemes administratius, fa temps que es parla de muntar un referèndum al poble per decidir a quin municipi ha de pertànyer la Beguda Alta: A Sant Esteve o a Masquefa. 

Hi ha dues opcions que es descarten; una que pertanyi a Sant Llorenç (es troba massa luny) i l'altra, la independència del municipi. M'agradaria comentar que l'opció de La Beguda Alta com a municipi independent no sé si és la preferida dels veïns i arriba tard, però veient la merda de gestió dels altres municipis, si hagués arribat a temps potser hagués estat la millor.

Dit això, el famós referèndum fa anys que sona. Anys! I no arriba mai. No sé qui és el culpable, però mentre no ha arribat, la Beguda Alta ha estat considerada com una urbanització marginal, on tothom s'hi ha atrevit a fer els experiments urbanístics més penosos.