Menuda chapuza hicieron con la Iglesia de Masquefa.

Bien, advierto que con este artículo no voy a ser muy diplomático. No creo que pueda haber piedad con la obra maestra que analizaremos a continuación. Sospecho que muchos ya intuirán por dónde voy. En fin, vayamos a ello.

L'Església Nova de Sant Pere de Masquefa fue diseñada por Enric Sagnier y construida entre 1922 y 1925, en estilo llamado Historicista. Aunque se trata de una iglesia modesta, pues nuestro pueblo siempre ha sido pagès y popular, no hay duda de que es un edificio de valor histórico y uno de los más importantes de Masquefa. Pues bien, no recuerdo ahora mismo las fechas pero en algún momento de hace entre 10 y 15 años, des del Ayuntamiento de Masquefa se decidió "restaurar" el exterior de la Iglesia. Si algún lector me puede recordar la fecha exacta sería de gran ayuda.

El resultado es esta chapuza que tenemos aquí arriba. Se optó por esta especie de rebozado de lo que parece cemento. Así de simple. Hay que restaurar la pared, ¿no? Pues oye, lo cubrimos todo de cemento gris y santas pascuas. Este es el nivel.

Mi pregunta a los tipos y tipas que tomaron esta decisión, es la siguiente: ¿también hacen eso en su casa? Cuando tienen que restaurar alguna pared, por ejemplo la del comedor, ¿también la cubren de cemento gris, y lo dejan así? Porque viendo la imagen, a mí me parece que han dejado la Iglesia que parece una nave industrial.

Si uno tiene dos dedos de frente, puede concluir que esta no es la manera de tratar un edificio histórico. Este rebozado gris propio de polígono industrial rompe por completo la estética y el estilo arquitectónico del edificio. ¿Os imagináis que cubriéramos de cemento una parte de la Sagrada Família? Esto es, vamos a decirlo alto y claro, una mierda como una catedral, y nunca mejor dicho. Una chapuza perpetrada contra el patrimonio de nuestro pasado. 

No sé cómo se pudo aprobar esto en el Ayuntamiento. Prefiero no buscar hemeroteca, porque casi que no quiero ni saberlo. Lo que sí sé es que estas personas no están cualificadas para ocupar un puesto de responsabilidad. Desde luego hay que tomar muy buena nota de ejemplos como este, para asegurarnos de que tales personas no vuelvan a hacer daño.

Quan les coses es fan bé: Festa del Raïm 2013

No m'agradaria que acabéssim l'any sense fer esment d'una cosa que ha estat, des del meu punt de vista, un encert extraordinari -i inesperat per part meva-: La nova Festa del Raïm.

Abans de parlar del tema, voldria fer un petit apunt: no vull donar la imatge que des d'aquest bloc només es fa crítica negativa. Sóc partidari de reconèixer les coses positives, que n'hi ha. Però tampoc m'agradaria que ens enganyéssim: veient com s'han fet algunes coses, si no fots canya passen de tu. És així de trist i així de real.

Fet aquest petit comentari, en primer lloc envio la meva felicitació a l'Ajuntament de Masquefa, a l'Alzinar, i a tots els participants de la Festa del Raïm aquest any. Enhorabona, perquè ha estat collonuda. Quan hi vaig anar em va encantar. La transformació de la Plaça de l'Estació en una vinya ancestral ja és un gran encert, tant a nivell estètic com participatiu. I la fira d'entitats (restaurants, caves, fleques, etc) posaven la cirereta al pastís: els caves, vins, productes, plats, etc. eren en general excel·lents i demostren que Masquefa té un gran nivell gastronòmic. Els carruatges, el concurs de tast de vins, el festival de Blues i l'obra de teatre, encara que no eren nous, també van estar molt i molt bé.

Aquesta nova Festa del Raïm va en la línia que defensa aquest Bloc: rescatar el millor del nostre passat i les nostres tradicions, i retornar la personalitat, l'autoestima i l'atractiu a Masquefa.


Només dir una cosa més, per acabar: cal fer-ne més publicitat, perquè a aquesta nova Festa del Raïm l'hi veig molt i molt futur.

La Beguda Alta: manual pas a pas de com carregar-se un poble

Espero que em disculpeu per haver estat estat absent al Bloc durant uns mesos. En tot cas, aquesta vegada torno amb ganes de repartir molta estopa, perquè el cas que veurem avui s'ho mereix.

La Beguda Alta és un poble amb diversos segles d'història. Fins i tot, diuen que podria remuntar-se a l'època romana, on en teoria era un punt de repòs per als viatgers. Ja en els temps més recents, per qui no estigui al corrent de la situació, va tenir la mala mala sort d'estar repartida entre tres municipis i comarques: Masquefa (Anoia), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) i Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès).  

Aquesta situació de ser un poble marginal per a aquests tres municipis, des del meu punt de vista ha comportat que la Beguda hagi estat tractada com una merda. Volia buscar una altra paraula, però no n'he trobat cap de més adequada. S'han passat pel folre el respecte que mereix aquesta vila. Com sempre, donaré una dada que s'explica per si mateixa: Any 2000, 279 habitants - Any 2011, 879 habitants. Us sembla un creixement racional i mesurat? A mi tampoc. Però és que a més s'ha fet de la pitjor manera.

Les destrosses

Probablement, el municipi que s'emporta la palma a l'hora de pixar-se en la Beguda Alta és Sant Esteve. Contemplem aquesta gran obra que tenim a la imatge de l'esquerra.

Un conjunt d'edificis construïts a sac en un costat del turó i en forma de mig cercle, en un desnivell brutal que fins i tot requereix escales per passar del carrer de sobre al de sota. Els carrers són tan estrets que no hi caben ni dos cotxes. Vegetació, arbres? Ni n'hi ha, ni se n'espera. No contents amb això, encara van tenir temps de construir un parell de blocs gegants a l'entrada del poble. Collonut.

La meva pregunta és: com va tenir els pebrots de fer aquesta merda d'ampliació? Existeix alguna manera de trencar de forma més barroera i abrupta l'estructura d'un poble? A mi aquesta "ampliació" em recorda a Ciutat Meridiana, ni més ni menys.

Però aquell govern de Sant Esteve no en tenia prou, i també es va treure de la màniga la Urbanització Masia Bach, que mereix un article a part. I res, just al costadet de la Beguda Alta comencen a llimar muntanyes, a construir cases (aquest cop unifamiliars) per després fotre una tanca que ho deixi tot ben aïllat. Dos pobles separats per una tanca. A sobre, com que aquesta urbanització ha estat un fracàs en diversos aspectes, una de les muntanyes l'han deixat tallada (la podeu veure des de la carretera) cosa que encara fa més bonica l'entrada a la Beguda Alta. 

Un altre detall que m'agradaria mencionar ja afecta a l'Ajuntament de Masquefa, al que hi havia en aquell moment. Sant Esteve va optar per destrossar tota la façana del poble, però sembla ser que algun il·luminat de Masquefa va decidir atemptar directament contra el que seria la plaça major de la Beguda. Aquí sota hi teniu la imatge: 

Quina meravella, eh? 

Compareu aquesta aberració amb la imatge que hi ha al principi de l'article. És un complex d'edificis d'arquitectura popular collonut, i que ja ens agradaria tenir-los al nucli urbà. La millor manera de carregar-se el conjunt? Construint aquesta puta merda. Felicitats.

Després entraríem també en la gran quantitat de problemes que tenen els habitants de la Beguda: serveis dispersos i depenents de tres comarques i municipis diferents, els qui viuen al sector Sant Llorenç tenen molt lluny el poble, etc. 

El famós referèndum

Sobretot per aquest darrer motiu, els problemes administratius, fa temps que es parla de muntar un referèndum al poble per decidir a quin municipi ha de pertànyer la Beguda Alta: A Sant Esteve o a Masquefa. 

Hi ha dues opcions que es descarten; una que pertanyi a Sant Llorenç (es troba massa luny) i l'altra, la independència del municipi. M'agradaria comentar que l'opció de La Beguda Alta com a municipi independent no sé si és la preferida dels veïns i arriba tard, però veient la merda de gestió dels altres municipis, si hagués arribat a temps potser hagués estat la millor.

Dit això, el famós referèndum fa anys que sona. Anys! I no arriba mai. No sé qui és el culpable, però mentre no ha arribat, la Beguda Alta ha estat considerada com una urbanització marginal, on tothom s'hi ha atrevit a fer els experiments urbanístics més penosos. 

Quin és l'objectiu d'aquest blog?

L'objectiu d'aquest blog és ser un espai d'opinió, de reflexió i de debat sobre Masquefa. Un lloc on es parlarà clar i es denunciarà allò que calgui, però també on es donaran idees i propostes constructives.

Aquestes crítiques i propostes que modestament aniré fent, estan enmarcades en una línia d'opinió clara: que Masquefa abandoni el model mediocre, de suburbi i despersonalitzat dels darrers anys, per abraçar un model del poble viu, atractiu i de qualitat, i que recuperi la seva essència.

Aquest no és un projecte d'esquerres o de dretes. Tampoc no és conservador o reaccionari: no es tracta de tornar al passat, però sí de recuperar i promoure un poble, unes tradicions, unes festes, una convivència, i unencant que els diversos ajuntaments s'han carregat amb les seves decisions. Aquest és un bloc per aquella gent que...

... vulguin que Masquefa sigui un poble viu, i no una ciutat dormitori sense vitalitat, projectes, etc.
... volen que la gent del poble es conegui i col·labori en projectes comuns, i no on tots semblem estranys i desconeguts.
... exigeixen que es respecti el nostre patrimoni arquitectònic i històric.
... els agradaria que es respectés l'entorn natural, agrícola, etc. que ens és propi i estimat.
... n'estan farts de l'incivisme i de cert mal ambient.
... desitgen que es respecti el comerç local i de sempre.
... vulguin dir PROU al creixement desequilibrat, caòtic i absurd dels darrers 15 anys.
... tenen certa vergonya -i amb raó- del seu propi poble, i volen que guanyi en atractiu i qualitat.
... n'estan farts de què es vulgui convertir Masquefa en el típic barri perifèric de les grans ciutats.
... desitgen que la personalitat Penedès i del món de la vinya es defensi i es promocioni, fins i tot turísticament.

Crec que més clar no es pot dir. No és qüestió de que anem enrere en el temps, sinó de que regenerem Masquefa, de que redrecem les errades que l'han feta irreconeixible en molts aspectes, i apostem per fer-ho bé d'una vegada.

I des d'aquest blog, intentaré aportar idees en la direcció de restaurar el millor de la Masquefa, per fer-la una Vila de qualitat que ens faci sentir orgullosos.

Sobre las urbanizaciones.

Urbanizaciones superpobladas

Según los datos de 2011, la población de las urbanizaciones de Masquefa era:

• Can Parellada: 1.619
• El Maset: 987
• Can Quiseró: 273
• Can Valls: 191

Las dos últimas no son tan graves en términos de población, pero las dos primeras son una barbaridad. Para que nos hagamos una idea, Can Parellada tiene más habitantes que 21 municipios enteros de los 33 que tiene la comarca de l'Anoia. En el caso de El Maset, tiene más habitantes que 18 municipios de nuestra comarca.

*http://ca.wikipedia.org/wiki/Anoia

Urbanizaciones mal planificadas

El problema de las urbanizaciones masquefinas no es sólo poblacional. La diferencia entre un núcleo urbano y una urbanización, es que el primero crece en función de una planificación, mientras que el segundo crece a medida que los vecinos van construyendo sus casas. 

Así pues, el otro grandísimo problema es que las urbanizaciones -las cuatro- han crecido de un modo totalmente desordenado, caótico y carente de servicios. Hay que decir que incluso, en alguna zona el tema está rozando el barraquismo. Es bastante vergonzoso.

¿Qué hacemos, ahora?

La solución pasaba, como siempre, por haber puesto orden y haber planificado las cosas en su momento. Ahora ya es demasiado tarde y lo hecho, hecho está; pero no podemos quedarnos de brazos cruzados.

Así que lo primero que hay que hacer es poner punto y final al crecimiento de las urbanizaciones -es decir, ni una casa más-.Y en segundo lugar, ordenarlas y dignificarlas. A través del Pla de Barris se han hecho algunos arreglos de las calles, como en Can Valls. Reconozco el esfuerzo del Ayuntamiento en este sentido. 

Sería necesario, también, que estas urbanizaciones fueran integrándose cada vez más a la vida del núcleo urbano. En la medida de lo posible, hay que intentar que los vecinos no estén como si vivieran en municipios separados. Intentemos apartarnos de este modelo disgregado e impersonal, para acercarnos a un modelo de pueblo cohesionado y vivo. 

El Cementiri Vell està totalment deixat.

El Cementiri Vell o Ermita de Masquefa és, segurament, l'únic "Monument" que tenim al nostre municipi, deixant de banda alguns edificis del Casc Urbà que també tenen valor arquitectònic. És una capella romànica del segle XIII, cosa que no tots els pobles tenen, i que mereixeria una atenció especial que no ha tingut mai.

Em venen al cap unes quantes coses bastant lamentables:

• És bastant trist veure com està quasi sempre tancada, de manera que molts dels habitants de Masquefa no l'han pogut veure mai per dins.
• Els diferents equips de govern no han fet mai una tasca d'informació a la població sobre aquest monument.
• No es fa promoció turística.
• L'entorn està degradat: un plafó informatiu del Consell Comarcal de l'Anoia trencat, el terreny no està arranjat, etc.
• No estaria de més que es posessin taules o bancs a l'esplanada del voltant, perquè la gent hi pugui anar de pic-nic, a berenar, etc.

I a més, mencionar també que el tradicional Aplec de Setmana Santa es troba en un estat moribund des de fa anys.

Com podeu veure, són coses que costen quatre duros. No és un problema de diners sinó que, com he dit en anteriors entrades, és un problema de model de poble: no volen, o no saben, aplicar un model de qualitat per a Masquefa.

Modestament, insto als grups de l'oposició a que facin propostes a l'equip de Govern per tal de què el Cementiri Vell deixi de ser un lloc deixat i amb una pèssima imatge. 

El model del vi i el cava, qualitat i personalitat per a Masquefa.

A l'entrada anterior vam veure a quin model de poble ens han abocat els diferents equips de govern fins ara. Un model de creixement desmesurat, que ens ha deixat una vila sense personalitat i sense vida, propi d'un suburbi.

El model que considero que li convidria a Masquefa, en el fons és aquell que sempre ha tingut i que, en els darrers anys, han desviat i quasi destrossat: el d'una Vila arrelada al món de la vinya, del vi i del cava.

Masquefa és, des de fa més de 200 anys, un municipi dedicat al cultiu de la vinya. De fet, fins a principis del S.XX era el municipi amb més territori dedicat a aquest cultiu de tota la comarca de l'Anoia.

Però no són només arguments històrics, els què vull utilitzar, sinó molt més pràctics: El món del vi i del cava està totalment en alça. Actualment, totes les activitats relacionades amb la vinya tenen un potencial turístic gegant. Masquefa podria treure grans beneficis amb el turisme enològic, i la prova la tenim en el Can Bonastre Wine Resort, que tots coneixem: es tracta d'un dels centres de turisme enològic més importants de tot l'Estat, i que atreu turisme de qualitat i adinerat.

Desgraciadament, aquests darrers anys hem vist com han tancat multitud de caves, la Festa del Raïm perd força i no es promou des de l'Ajuntament, s'està destruit conreu de vinya substituint-lo pel blat, etc. Podent treballar el món de la vinya mitjançant fires (semblants al Mercat Medieval), rutes i senders, contactes amb empreses, sector turístic, etc., l'Ajuntament opta per passar de tot.

La realitat és que no s'està fent cap esforç per potenciar el sector de la vinya, ni per impulsar la nostra personalitat en aquest sentit. Aquest no és el camí per tenir un municipi atractiu, sinó per fer de Masquefa un poble que no valgui res de res.

El model que ha de seguir Masquefa, per tal de tenir una vila molt més viva i amb personalitat, és tan simple com retrobar els nostres origens i apostar per ells, enlloc de voler convertir-nos en un conjunt de cases i edificis sense cap qualitat ni atractiu. No fer-ho denota una gran manca de vista.

Han convertit Masquefa en una ciutat dormitori.

Població de Masquefa l'any 1992: 2.739
Població de Masquefa l'any 2012: 8.373

*Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Masquefa

És una cosa que sempre s'ha dit i tots la sabem: Masquefa va créixer massa, i massa ràpid.

Els diferents equips de Govern que ha tingut Masquefa sempre han coincidit en una mateixa política en tots aquests anys: que Masquefa creixi al preu que sigui, de manera excessiva i a sobre, mal planificada. 

Aquesta política ha tingut conseqüències molt negatives per a la nostra Vila. Els serveis es van quedar curts ràpidament; es va trencar la convivència i germanor entre la població; s'han construït urbanitzacions i carrers caòtics i mal planificats; s'han perdut diverses festes i tradicions; s'ha destruït l'espai natural; han augmentat les conductes incíviques, etc. Res, en definitiva, que ningú no sàpiga.

Es podia haver apostat per un creixement equilibrat, però la realitat és que es va fer de la pitjor manera possible.

El resultat d'aquests anys de fer créixer Masquefa de mala manera, és que s'ha convertit en una ciutat dormitori. Hem perdut tota la nostra personalitat per convertir-nos en un suburbi de l'àrea metropolitana. La Masquefa que alguns recorden fa 30 anys, no té res a veure amb l'actual.

Jo em pregunto: hem tret alguna benefici els habitants de Masquefa, d'aquesta política? Tenen els masquefins un poble més viu, més animat? Ha augmentat el nivell de vida?

La realitat és que Masquefa es va quedar petita per culpa de la mala gestió dels ajuntaments que hem tingut, triplicant la població en un temps rècord. Tornar a ordenar aquest caos ha costat molt de temps, molts diners, i sobretot ens ha costat convertir-nos en un poble sense vida i sense personalitat, on la majoria només hi viuen per anar a dormir.