lunes, 21 de mayo de 2018

La extrema derecha en Masquefa


La realidad es que los recientes actos vandálicos que estamos viendo en Masquefa no son un hecho aislado. Esta semana han sido pintadas las sedes de ERC y CUP, pinchadas las ruedas del coche de la concejal cupaire, y nos hemos despertado con acciones incívicas en el Bosc dels Infants, con pintadas fascistas incluidas. Lamentablemente, nuestro municipio dispone del caldo de cultivo necesario para la extrema derecha y el nacionalismo extremista español.

Hablamos un colectivo formado por algunas decenas de vecinos, con poco nivel de organización, que ha oscilado de manera irregular alrededor de organizaciones como Força Masquefa (el partido de Moraben), y el Partido Popular, entre otras. Sus planteamientos son de un extremo rechazo hacia el catalanismo, la inmigración, la tolerancia y los principios democráticos, expresado de forma muy poco dialogante.

La formación de un sector de la extrema derecha en Masquefa se ha ido produciendo, aproximadamente, de forma paralela al desarrollo del proceso soberanista catalán. En 2006, coincidiendo con la campaña para el Referéndum sobre el Estatut, el edil del PP Juan José Mora (Moraben) afirmaba que el Estatut sólo favorece a perros, golfos, ladrones, borrachos, drogadictos y gente a la que podemos llamar gentuza.

Moraben vuelve a ser noticia en 2011, esta vez de forma mucho más grave. Es detenido por atropellar a dos militantes independentistas en la Plaça de l’Ajuntament, como todos recordaréis. Por este delito, es sentenciado a dos años y medio de cárcel por la Audiencia de Barcelona y el Tribunal Supremo.

Más tarde Juan José Mora fue detenido de nuevo, por violar la orden de alejamiento de sus víctimas y transmitirle mensajes como este: 'Ya estoy de vuelta con mi camión de 3.500 kilos, catalufos maricones, la próxima vez os mato, si queréis algo de mí estoy en los bares bebiendo orujo. Viva España y arriba Franco'.

Este personaje, primero en el PP y luego a través de una plataforma electoral creada por él mismo, Força Masquefa, ha ido recogiendo algunos centenares de votos en las distintas elecciones municipales de los últimos 15 años. Es muy probable que Plataforma per Catalunya y Ciudadanos, con porcentajes de apoyo en Masquefa superiores a la media catalana, hayan recibido también parte de estos votos en las elecciones autonómicas.

Es un error pensar que los hechos expuestos en este artículo, y otros tantos que nos dejamos en el tintero, son incidentes aislados: el historial reciente el municipio, los comentarios en las redes sociales y el comportamiento electoral, parece indicar que estas personas y acciones reciben el apoyo, o al menos la disculpa, de una parte de los vecinos de Masquefa. Ahí es donde reside el caldo de cultivo: en un grupo de personas que alientan o disculpan las acciones agresivas o extremistas de las otras.

Evidentemente, nadie está afirmando que todos los votantes de los partidos que se han nombrado en el artículo sean de extrema derecha. Tampoco se afirma que los masquefinos contrarios a una República Catalana lo sean. Lo que pretendemos con este artículo es recordar los precedentes e informar de los indicios, que indican la existencia de un colectivo de extrema derecha y nacionalista español en Masquefa.

Aunque son una clara minoría, queremos alertar del daño que los extremistas pueden provocar a la convivencia en el pueblo, y denunciar su comportamiento basado en actos vandálicos, amenazas e insultos a ciudadanos y representantes públicos del mundo soberanista catalán, y/o de izquierda.

Por una Masquefa en convivencia, NO a la extrema derecha.

miércoles, 9 de agosto de 2017

La nova comarca del Montserratí: una oportunitat per a Masquefa?

Durant aquestes darreres setmanes, ha començat a caminar una plataforma que demana la creació d’una nova comarca per a les nostres contrades: el Montserratí. En aquest post del blog vam analitzar breument, ja fa uns anys, els pros i contres d’aquesta nova divisió territorial per als interessos de Masquefa.

La proposta, que va ser presentada a Martorell a principis de juliol, segueix aproximadament la idea original de la comarcalització de l‘any 1924, i de l’Informe Roca de l’any 2000, i preveu la creació d’una nova comarca al voltant de la Muntanya de Montserrat, amb capital a la mencionada ciutat. Abans d’entrar en matèria, voldria fer un apunt: crear una nova comarca no significa necessàriament haver de crear més administracions i més costos; per contra, es tracta d’agrupar serveis i interessos comuns entre diversos pobles propers.

Els promotors de la plataforma el Montserratí és comarca justifiquen que aquesta és plenament viable: comptaria amb una capital consolidada -Martorell-, una població d’entre 100.000 i 150.000 habitants (l’Anoia actualment en té 117.000, i l’Alt Penedès, 108.000) i, en paraules del geògraf Joan Soler, existeix «un paisatge compartit, una identitat territorial i cultural pròpia, una composició demogràfica similar, una mobilitat interna elevada i uns forts vincles econòmics i socials, entre moltes altres coses». A més, «els ciutadans i ciutadanes d'aquests municipis ja compartim serveis i infraestructures clau, així com espais de convivència i participació en el teixit associatiu».

Els arguments, cal dir-ho, són sòlids. En el nostre cas particular, ja fa anys que se sap que l’Anoia presenta problemes de cohesió, de comunicació i de direcció, i que la posició del nostre municipi a l’extrem sud-oriental de la comarca ens situa, en quant a relacions econòmiques, administratives i culturals cap al pla de Montserrat i el Penedès. Crec, doncs, que des de Masquefa aquesta proposta ha ser contemplada amb atenció i interès.

Dit això, hi ha un alguns aspectes que no m’acaben d’encaixar, i que val la pena que abordem:

Primer, els municipis que inclouen en el projecte. A falta de què es confirmi quins s’acabin incorporant, alguns projectes inclouen pobles com Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Castellolí, Marganell, o Sant Vicenç de Castellet. Aquests municipis no tenen pràcticament cap relació amb Martorell, sinó que tenen un estret lligam amb Manresa i el Bages –i Igualada en el cas de Castellolí. No veig cap interès ni cap lògica, per part seva, en formar part d’una comarca així. I d’altra banda, per a nosaltres, quin sentit té? Què canvia compartir comarca amb Montmaneu o Calaf, amb qui no tenim cap relació, per passar a compartir-la amb Sant Vicenç de Castellet o Castellgalí, que també ens són totalment aliens? No res: per això ens quedem com estem.

Segon, la decisió que prenguin els municipis del nostre voltant. Crec que una eventual entrada de Masquefa al Montserratí naixeria coixa sense fer-ho amb els nostres veïns naturals: Piera, els Hostalets de Pierola, i Sant Llorenç d’Hortons – Sant Esteve Sesrovires hi entraria segur, doncs és un dels pobles promotors de la plataforma-. Tots aquests pobles compartim relacions de tot tipus des de fa segles, i el més lògic seria que les continuem compartint, per fi sense entrebancs, en una mateixa comarca. Altrament, problemes com la divisió administrativa de la Beguda Alta, per citar un exemple pintoresc, continuarien igual.

I tercer, cal aclarir quina és la idea de la nova comarca. M’explico: tots sabem quina és la idea al darrere de l’Alt Penedès, el món del vi i del cava. O del Montsià i el Baix Ebre: la vida, la tradició i l’economia al voltant del riu Ebre. Això no és cap tema secundari: la idea o projecte d’un territori determina cap a quina direcció volem enfocar l’economia, la política i el turisme, i evita que caminem sense direcció, com li passa ara l’Anoia. En el cas del Montserratí, em pregunto, quina seria aquesta idea? A més de ser “la comarca de Montserrat”, cal alguna cosa més. I en aquest sentit, crec que la vessant sud d’aquesta nova comarca, on hi seria Masquefa (juntament amb Gelida, Piera, Sant Llorenç, els Hostalets, Castellví de Rosanes, Sant Esteve i Martorell) pot aportar molt sobre la idea que motivi el Montserratí: ser la porta econòmica que comunica el Penedès històric amb Barcelona. El pont que uneix i té elements dels dos territoris.

En definitiva, el Montserratí pot ser una oportunitat per a Masquefa? Crec que sí. Si l’Anoia no presenta solucions en els propers temps, tenim la ocasió de passar a formar part d’una comarca natural per a nosaltres, on no serem un poble perifèric, que simplificarà i millorarà la vida dels vilatans. Ara bé, si de debò ens acaba interessant, fóra bo que comencem a fer aportacions, i a donar un accent masquefí a la materialització d’aquest nou projecte. Perquè si no ho fem nosaltres, ho faran els altres en lloc nostre. I, un cop més arribarem tard a la festa.

miércoles, 22 de abril de 2015

Què ens diferencia dels altres?

Aquesta és, segurament, una de les preguntes que més sovint ens fem quan hem de decidir-nos: Què marca la diferència?

Masquefa Regeneració-ERC és:

  • Una candidatura nova, i renovadora. Anirà bé recordar una dada: Masquefa només ha tingut alcaldes de CiU o del PSC des de 1979. Einstein deia que "un boig és aquell que espera resultats diferents fent sempre les mateixes coses". I a Masquefa ja ha arribat l'hora de canviar.
  • Una candidatura formada per veïns. A les nostres llistes no hi ha gent que ve de repetir com a regidors una vegada darrere de l'altra. No hi ha polítics, sinó que hi ha veïns que s'han associat per a millorar el poble. Molta gent està farta dels partits polítics -i amb raó-, doncs bé: Masquefa Regeneració-ERC és la menys "política" de totes les candidatures. Així de senzill.
  • Una candidatura professional. Gestionar un municipi com Masquefa no és com presidir una comunitat de veïns o un poble de quatre cases. Potser ja és hora de dir que decidir sobre el futur de 8.500 persones no és una cosa que pugui fer qualsevol. A Masquefa Regeneració s'ha optat per gent amb formació, perfils professionals en diferents àmbits: economia, serveis socials, educació, etc.
  • Una candidatura que coneix Masquefa. Evidentment, no n'hi ha prou amb ser un bon professional. Cal conèixer el poble. I francament, cap candidat coneix millor Masquefa, les seves característiques i la seva història, que en Xavi Pérez. Estimar Masquefa no només és dir-ho, també és haver-la observat i estudiat.
Com sempre, us animo a que ens feu arribar qualsevol proposta o idea a la nostra seu, per les xarxes socials, o en persona.

Seguirem parlant de les municipals en propers articles. Estigueu atents!

REGENEREM MASQUEFA. FEM-HO JUNTS!

domingo, 7 de septiembre de 2014

Masquefa tiene que Votar.

¿Tenemos derecho a votar?

Como sabéis, el próximo 9 de noviembre hay convocada en Catalunya una consulta de autodeterminación, en la que los ciudadanos están invitados a dar su opinión sobre nuestro futuro político. Sabemos también que, lamentablemente, el Gobierno de España no quiere autorizar esa consulta. Y debido a esa negativa del Estado, hay convocada una manifestación popular este jueves 11 de septiembre, en la ciudad de Barcelona, con el objetivo de reivindicar nuestro derecho a votar y a decidir.

Remarco el concepto "dar su opinión". Es decir, se trata de dar nuestro parecer, sea éste el que sea. Tiene que quedar muy claro que lo que se nos está negando por parte del Gobierno central no es la independencia de Catalunya, lo que se está negando es la posibilidad de opinar, hacia el lado que sea.


¿Por qué Masquefa tiene que votar?

Si todos los municipios catalanes tienen todo el derecho del mundo a votar, Masquefa tiene incluso algún motivo más:

Y es que nuestro municipio ha sido objeto de decisiones tomades de espaldas a sus ciudadanos, negándoles toda capacidad de decisión. Pensemos algunos ejemplos: el primero que me viene a la cabeza es el famoso Abocador de Can Mata, una imposición que nos afecta en nuestro día a día, donde no hemos tenido ni voz ni voto, y que fue motivo de movilizaciones en Masquefa. Recordemos también las protestas contra el muro que se quería construir en la Calle Montserrat, contra la voluntad de los vecinos, ordeno y mando. Y por último, este verano también hemos visto un acto de autoritarismo, dando la espalda a la participación popular, en la reforma de la Plaça de l'Estació.

Estos ejemplos de nuestra historia reciente nos han demostrado que los masquefinos deben tener derecho a decidir sobre su asuntos. Del mismo modo, Catalunya también debe tener ese derecho.

Así que desde Masquefa Regeneració, en coherencia con el modelo participativo que defiende para Masquefa, se anima a los lectores a participar en la movilización del 11 de septiembre. Os dejo al web para la inscripción: https://www.araeslhora.cat/ca/via-catalana-2014/inscriu-te

miércoles, 6 de agosto de 2014

A quina comarca hauria de pertànyer Masquefa? (II)

Volvemos hoy con la segunda parte de "A quina comarca hauria de pertànyer Masquefa?". En el primer artículo planteamos el problema y hablamos de la primera de las posibles soluciones, la creación de la comarca del Montserratí. Podéis leerlo AQUÍ.

2. Anoia 

La segunda alternativa es, sencillamente, la que tenemos ahora: quedarnos en la comarca de l'Anoia. Sin embargo, esta es una opción que necesita reformas, de lo contrario el resultado son las carencias y desajustes que tenemos. La comarca de l'Anoia requiere nuevas infraestructuras para hacerla viable: una nueva carretera que comunique con Igualada, y una reforma profunda de la Línea Llobregat-Anoia de los ferrocarriles de la Generalitat. 
Sin estas conexiones, los municipios de Masquefa, Piera y els Hostalets de Pierola quedan en una posición periférica con muy pocas capacidades de tener un tejido económico común con el resto de municipios de la comarca, o una movilidad laboral, estudiantil, etc. adecuada.

Por otra parte, hace falta una nueva visión global de la comarca, que integre todos los municipios y tenga presente su diversidad. Algo que se hace difícil teniendo en cuenta el problema de desconexión que hay entre territorios, así que sí: es un pez que se muerde la cola.

En conclusión, Masquefa Regeneració vería con buenos ojos la permanencia en la comarca de l'Anoia, siempre que ésta sea reestructurada en los sentidos expuestos.


3. Baix Llobregat 

La tercera opción que queda, abiertamente no se ha planteado demasiado, pero sí se ha hecho en círculos menos públicos, y se trata de integrar Masquefa en el Baix Llobregat (capital Sant Feliu de Llobregat). 

Masquefa Regeneració se opone completamente a esta posibilidad, por distintos motivos: primero, porque no tenemos ninguna relación socioeconómica ni cultural con Castelldefels, Sant Just o Gavà, hasta el punto que los propios municipios del área de Martorell cuestionan la comarca -y se posicionan a favor del Montserratí, como vimos-; segundo, porque sitúa la capital comarcal más lejos; tercero, porque pasaríamos a ser un municipio residual y periférico; y cuarto, porque nos aleja de una personalidad propia y nos acerca al modelo de suburbio que este Blog rechaza.

-------------------

Todas estas considreaciones están hechas en base a la actual configuración territorial de Catalunya. Si, por ejemplo, las comarcas pierden toda su función y pasan a ser sólo simbólicas, las competencias las asumirían las Vegueries, y en tal caso este Bloc se manifiesta a favor de la Vegueria del Penedès, tema que ya hemos tocado alguna vez. En todo caso, tendremos la opción de abordar este tema en futuros artículos.


miércoles, 23 de julio de 2014

A quina comarca hauria de pertànyer Masquefa? (I)

M'agradaria abordar ara un debat que fa anys que porta cua: a quina comarca ha de pertànyer Masquefa? Com ens organitzem territorialment? En fi, com que no m'agrada que els articles siguin massa extensos, tractarem el tema en dues parts. 

Vegem primer quina és la situació actual: Masquefa es troba actualment a la comarca de l'Anoia, a l'extrem sud-est. La situació geogràfica de Masquefa és bastant peculiar, donat que té una relació estreta amb Martorell -que no és capital de cap comarca- i una relació menys estreta amb Igualada, degut sobretot a les males infraestructures viàries que hi ha. Aquesta situació ha donat tradicionalment alguns problemes administratius i de serveis als veïns, que a vegades han hagut de buscar-los fora de l'Anoia, motiu pel qual s'han proposat algunes solucions i alternatives. En aquest primer article analitzarem la primera; i al segon article, les altres dues:


1. Una nova comarca, el Montserratí

Es tractaria de crear una nova comarca, una proposta que s'ha plantejat en diversos períodes tant per part dels municipis com de la Generalitat de Catalunya. Masquefa s'ha posicionat més d'un cop a favor d'aquesta proposta.
Capital: Martorell. 
Pobles que, em teoria, la integrarien: 

Baix Llobregat
Abrera
Castellví de Rosanes
Collbató
Esparreguera
Martorell (capital)
Olesa de Montserrat
Sant Andreu de la Barca
Sant Esteve Sesrovires
Anoia
El Bruc
Els Hostalets de Pierola
Masquefa
Piera
Alt Penedès
Gelida
Sant Llorenç d'Hortons
Vallès Occidental
Castellbisbal


Posicionament del Bloc:

Masquefa Regeneració considera que la idea és acceptable, sempre i quan el projecte sigui clar i creïble. Ho dic perquè, en primer lloc, he vist certes reivindicacions de què el Montserratí inclogui municipis que hi ha a l'altra banda de Montserrat, a l'àrea de Manresa (Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí, etc) cosa que neutralitza els beneficis que en teoria hauria de portar -més connexió i proximitat entre els pobles- i per tant la converteixen en una comarca absurda i inviable. I en segon lloc, cal que tots els municipis del nostre voltant hi estiguin també d'acord, cosa que no està clar que sigui així: Piera, el Bruc, Gelida, Sant Llorenç d'Hortons o Castellbisbal han expressat discrepàncies en algunes ocasions, i en cap cas sóc partidari d'entrar a formar part de comarques noves tenint dos dels tres pobles que tenen més relació amb Masquefa en una altra comarca.

Dit això, si s'arriba a un acord entre tots, o almenys la immensa majoria dels municipis implicats (i propers!) i es constitueix una comarca lògica i amb voluntat de tenir una personalitat pròpia basada en Montserrat i la cultura Penedès, pot ser una bona solució. 


Estigueu atents a l'anàlisi de les altres dues alternatives al proper article!

lunes, 21 de julio de 2014

Sobre la polèmica de les obres de la Plaça de l'Estació

Finalment, amb l'arribada de la Festa Major hem pogut veure el resultat final de les obres de la Plaça de l'Estació. Tot el procés ha estat marcat per la polèmica i, diguem-ho clar, per culpa d'errors de l'Ajuntament.

En primer lloc, diré que no estic insatisfet amb el nou disseny de la Plaça. No em sembla res de l'altre món, però és cert que calia renovar i redistribuir els espais per dotar-la de més funcionalitat. De fet, tot i la divergència d'opinions em sembla que la majoria dels masquefins no estan especialment emprenyats amb el resultat de la renovació, però sí que hi ha un bon gruix que ho està amb el COM s'ha dut a terme. I aquest és l'objecte d'aquest article, parlar del com més que del què.

Les obres varen iniciar-se sense avís a la població -com a mínim un avís suficient tenint en compte que parlem de la plaça més important del poble- de manera que gairebé ningú sabia què s'hi estava fent. Varen córrer tot tipus de rumors -gent que temia que tallessin els arbres, etc- i molts veïns van començar a mostrar el seu descontentament a les xarxes socials per la falta d'informació de l'Ajuntament. Finalment, i amb les obres ja en marxa, el consistori va publicar al web municipal els plànols del projecte. Absurd.

Francament, aquest no em sembla un exemple de participació ciutadana ni de transparència. Quan un es proposa transformar l'espai públic més important d'un poble com és la seva plaça principal, en primer lloc com a mínim ha d'informar; i en segon lloc ha de preguntar, obrint un procés de participació. El què no s'hi val és fer polítiques que recorden al despotisme il·lustrat, de dir "vostès deixin-me a mi, que jo ja sé el què us convé".

Hi ha, a més, un fet que encara fa més trist l'assumpte: la Plaça de l'Estació va ser aixecada en bona part per iniciativa i obra dels veïns. Es tracta d'una transformació urbanística popular. Com esmentava l'altre dia l'estudiós masquefí Xavier Pérez, quan esborrem una obra popular no només esborrem l'edificació, sinó també el relat que hi ha al darrere; és a dir, suprimim la història i els protagonistes que han aixecat la Masquefa del passat i tallem el fil conductor que els traslladava fins al present.

Aquesta manca de sensibilitat per part de l'Ajuntament és la que ha provocat la irritació d'alguns veïns. Els llocs emblemàtics del poble ha de merèixer un tractament especial, i encara més quan han estat aixecats amb la força dels veïns. Així que espero que a partir d'ara en prenguin nota.